Nota de premsa - La Plataforma pel Dret de Decidir- Penedès valora satisfactòriament el cicle de xerrades

El nucli Penedès de la Plataforma pel Dret de Decidir, que es va presentar públicament a finals de gener, valora molt positivament el cicle de tres xerrades que s’han realitzat durant aquests mesos de febrer i març al Via Fora! de Vilafranca del Penedès. L’objectiu del cicle era fer pedagogia sobre la situació real dels tres fronts que aquest país té oberts i pendents de resoldre: el finançament, la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol sobre l’Estatut i la Llei de consultes populars via referèndum.

La primera de les xerrades es va fer el 12 de febrer sota el títol de “El finançament a Catalunya” va anar a càrrec de la professora de la Universitat de Barcelona i degana de la Facultat d'Economia i Empresa, Elisenda Paluzie. La professora Paluzie va demostrar un gran coneixement del finançament que incorpora l’Estatut. L'exposició va ser acadèmicament impecable i d'una solidesa argumental irrefutable.


Va facilitar dades comparatives de les diferents comunitats autònomes que van evidenciar l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans. L’estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005 suposava un canvi de model però les retallades posteriors el van deixar només en un augment del percentatge d'impostos recaptats directament seguint fixant l’Estat Espanyol les condicions del repartiment posterior.

L'Elisenda Paluzie calculava el dèficit fiscal previst per al 2009 en uns 21.000 milions d'euros. Això és el que paga Catalunya i que no torna. Ja va apuntar a la conferència que la xifra que s’especulava d’aportació estatal era d’uns 1.400 milions, xifra clarament insuficient per eixugar el dèficit ni per assolir l’ordinalitat.

La segona de les xerrades amb el títol “Dotze jutges contra un poble” va tractar sobre la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol i la va protagonitzar el 25 de febrer el jurista i escriptor Hèctor López Bofill, que és professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. López Bofill creu que Espanya demostra molt poca qualitat democràtica quan amb un estatut retallat fins a la mínima expressió per les Corts generals, aprovat en referèndum pel poble català, li cauen al damunt set recursos d'inconstitucionalitat.

Per a aquest professor de Dret, el Tribunal Constitucional pot fer una sentència interpretativa o una retallada d'articles sencers. Davant de qualsevol d'aquestes estratègies, cal una reacció en defensa de la democràcia, per dignitat nacional. Aquest procés està posant en evidència les limitacions democràtiques d'Espanya i aboquen cada cop més gent a l'independentisme, sobretot si el TC qüestiona el deure de saber català o els símbols nacionals, com ja ha transcendit.

El 12 de març es va dur a terme la darrera de les xerrades, a càrrec de l'Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, notari en excedència de Barcelona i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes. En López Tena va parlar-nos de la llei de consultes populars via referèndum, una llei d'aquelles que està tenint una tramitació lentíssima i que ha d'anar superant els obstacles que sembla trobar dins el mateix govern tripartit que la promou.

L'Estatut de Catalunya inclou el dret a fer consultes sobre qüestions que siguin del seu àmbit de decisió. I aquest article no ha estat recorregut ni ho podrà ser perquè ja ha vençut el termini per fer-ho. Catalunya pot fer servir el dret de decidir sobre la nació espanyola perquè en la tramitació de l’estatut a Madrid es va afegir
l’expressió "d'acord amb allò que diu la Constitució". I la Constitució preveu la possibilitat de ser modificada per iniciativa de les Comunitats Autònomes.

És a dir, la Generalitat no pot fer una consulta sobre si els ciutadans catalans volen o no la independència però Espanya sí que haurà d'admetre constitucionalment una pregunta sobre si els ciutadans volen o no que el govern de la Generalitat comenci el procés per una modificació de la Constitució per assolir la independència de Catalunya.

I no és aquesta l'única via que s'obre. L’Estatut també reconeix als ajuntaments la possibilitat de convocar consultes sobre temes que siguin del seu àmbit municipal, a iniciativa popular, i la possibilitat d'impulsar una modificació de l'Estatut des dels municipis. És a dir, tornaríem a tenir la possibilitat de fer un referèndum amb un gir lingüístic perfectament legal, organitzat des dels ajuntaments de Catalunya per modificar l'Estatut i incloure-hi el dret d'autodeterminació.

Jurídicament el procés és possible i per tant és inqüestionable legalment. El Govern espanyol és qui finalment ha d'autoritzar o no la consulta. Cas que no autoritzés un referèndum perquè un poble decideixi què vol ser, posaria en evidència davant de la comunitat internacional, sobretot europea, la precària concepció de la democràcia que tenen els espanyols, que entenen Catalunya com una part indestriable del tot.

Un cop acabat aquest cicle, i després de constatar que avui parlar del dret de decidir d’una nació es pot fer des del rigor i el mètode, de forma acadèmicament i jurídicament impecables, ara la Plataforma centra els seus esforços en els preparatius de la reacció ciutadana davant de les solucions que tinguin els diferents fronts oberts: el finançament, la sentència sobre l’estatut i la llei de consultes populars via referèndum.