Plataforma pel Dret de Decidir (nucli del Penedès)
La Plataforma pel Dret de Decidir és una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu dels Països Catalans. Aquest és el bloc del nucli del Penedès de la Plataforma.
La Plataforma pel a Dret de Decidir del Penedès, recomana que assistiu a la projecció de Cataluña-Espanya que el Cine Club Vilafranca ha programat.
Dissabte, 10 d'octubre A les 19 a l'Auditori de VINSEUM Preu: 3 euros. Consumició gratuïta per als socis de Cine Club Vilafranca
Cataluña-Espanya Un repàs al fet català i la seva relació amb Espanya Direcció: Isona Passola Guió: Isona Passola i Joan Dolç Espanya, 2009. 77 minuts Projecció en format digital (DVD)
Prenent de referència la "Pelota vasca" de Julio Medem, la directora catalana Isona Passola busca testimonis que empenyin a la reflexió sobre el fet català i la seva relació amb Espanya. Els arguments són exposats per més de quaranta personalitats, entre les quals els polítics són minoria. Des de Toni Soler a Rubert de Ventós, passant per Albert Boadella, Luis Maria Ansón, Máximo, Ramon Tremosa o Agustí Colomines o Borja de Riquer.
En el llibre s'hi desgranen els motius pels quals a Catalunya li aniria més bé si es desfés dels lligams polítics amb l’Estat espanyol. Ros Hombravella assegura que Catalunya ja estaria preparada per ser un estat el 2014.
Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934) es llicencià en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Fou ajudant d'economia política (1957-1959) i de política econòmica (1959-1963) dels professors J. L. Sureda i Fabià Estapé a la Universitat de Barcelona. També exercí com a professor contractat d'economia a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (1964-1966); com a professor associat de Teoria econòmica a la Universitat Complutense de Madrid (1966-1968) i encarregat de la càtedra de Política econòmica a la Universitat de València (1969-1972).
Després fou catedràtic del Departament d'estructura i política econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1985) i Catedràtic de Política econòmica del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (1985-2000). L'octubre de 2000 va ser nomenat Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, càrrec que exercí fins el 2007. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Jacint Ros Hombravella és també notícia aquest maig per donar suport a la creació de l'associació independentista Sobirania i Justícia que avui 19 de maig es presenta a l'Ateneu Barcelonès. L'asasociació té la voluntat d'impulsar el sobiranisme en la societat amb la idea d'obrir un procés polític que culmini en la independència de Catalunya. És presidida per l'ex-conseller de Justícia i membre del Consell Consultiu, Agustí Bassols, recolzada per l'ex-conseller de Cultura Max Cahner i l'ex-conseller d'Agricultura i degà del Col·legi d'Enginyers Industrials, Joan Vallvé (eurodiputat de CiU des que Ignasi Guardans va dimitir) i és avalada per vuit-centes adhesions. En la presentació de l'Ateneu Barcelonès hi participaran, també, l'economista Jacint Ros Hombravella, l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho i l'actriu Carme Sansa. Els portaveus de Sobirania i Justícia diuen que no volen pas competir amb les altres plataformes sobiranistes, sinó complementar-les. Més precisament, Bassols creu que per a convèncer 'els dos milions de persones que encara no són independentistes' calen moltes plataformes com aquestes. També considera que la capacitat d'actuació de SiJ és limitada i que, per tant, centrarà la seva activitat a la ciutat de Barcelona i la rodalia.
En base a la nova Llei de Consultes Populars aprovada pel Parlament de Catalunya que contempla el Nou Estatut, Catalunya Estat Lliure i el col·lectiu 10mil a Brussel·les han iniciat una Iniciativa Legislativa Popular per tal que el Parlament de Catalunya tiri endavant un Referèndum d'Autodeterminació.
La ILP entrarà al Parlament el proper 6 de maig, posteriorment, la mesa del Parlament l'haurà d'acceptar. En el moment que això passi començarà la recollida de signatures que marca la llei, que són 50.000.
Un cop aconseguides les 50.000 signatures, la llei entraria al parlament per a ser debatuda i, si s'aprova, es convocarà el referèndum.
Hi ha moltes maneres de participar en aquesta iniciativa (recollida de signatures, fedataris-voluntaris per donar fe de les firmes, etc) i la PDD Penedès anima a tots i totes les penedesenques a assistir a la reunió de presentació de la ILP al Via Fora! de Vilafranca el proper dimecres 29 a partir de 2/4 de 9 del vespre. L'objectiu d'aquesta reunió és començar a teixir una xarxa sòlida a fi que es pugui garantir la recollida de signatures a tots els pobles de les nostres comarques.
El nucli Penedès de la Plataforma pel Dret de Decidir, que es va presentar públicament a finals de gener, valora molt positivament el cicle de tres xerrades que s’han realitzat durant aquests mesos de febrer i març al Via Fora! de Vilafranca del Penedès. L’objectiu del cicle era fer pedagogia sobre la situació real dels tres fronts que aquest país té oberts i pendents de resoldre: el finançament, la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol sobre l’Estatut i la Llei de consultes populars via referèndum.
La primera de les xerrades es va fer el 12 de febrer sota el títol de “El finançament a Catalunya” va anar a càrrec de la professora de la Universitat de Barcelona i degana de la Facultat d'Economia i Empresa, Elisenda Paluzie. La professora Paluzie va demostrar un gran coneixement del finançament que incorpora l’Estatut. L'exposició va ser acadèmicament impecable i d'una solidesa argumental irrefutable.
Va facilitar dades comparatives de les diferents comunitats autònomes que van evidenciar l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans. L’estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005 suposava un canvi de model però les retallades posteriors el van deixar només en un augment del percentatge d'impostos recaptats directament seguint fixant l’Estat Espanyol les condicions del repartiment posterior.
L'Elisenda Paluzie calculava el dèficit fiscal previst per al 2009 en uns 21.000 milions d'euros. Això és el que paga Catalunya i que no torna. Ja va apuntar a la conferència que la xifra que s’especulava d’aportació estatal era d’uns 1.400 milions, xifra clarament insuficient per eixugar el dèficit ni per assolir l’ordinalitat.
La segona de les xerrades amb el títol “Dotze jutges contra un poble” va tractar sobre la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol i la va protagonitzar el 25 de febrer el jurista i escriptor Hèctor López Bofill, que és professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. López Bofill creu que Espanya demostra molt poca qualitat democràtica quan amb un estatut retallat fins a la mínima expressió per les Corts generals, aprovat en referèndum pel poble català, li cauen al damunt set recursos d'inconstitucionalitat.
Per a aquest professor de Dret, el Tribunal Constitucional pot fer una sentència interpretativa o una retallada d'articles sencers. Davant de qualsevol d'aquestes estratègies, cal una reacció en defensa de la democràcia, per dignitat nacional. Aquest procés està posant en evidència les limitacions democràtiques d'Espanya i aboquen cada cop més gent a l'independentisme, sobretot si el TC qüestiona el deure de saber català o els símbols nacionals, com ja ha transcendit.
El 12 de març es va dur a terme la darrera de les xerrades, a càrrec de l'Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, notari en excedència de Barcelona i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes. En López Tena va parlar-nos de la llei de consultes populars via referèndum, una llei d'aquelles que està tenint una tramitació lentíssima i que ha d'anar superant els obstacles que sembla trobar dins el mateix govern tripartit que la promou.
L'Estatut de Catalunya inclou el dret a fer consultes sobre qüestions que siguin del seu àmbit de decisió. I aquest article no ha estat recorregut ni ho podrà ser perquè ja ha vençut el termini per fer-ho. Catalunya pot fer servir el dret de decidir sobre la nació espanyola perquè en la tramitació de l’estatut a Madrid es va afegir l’expressió "d'acord amb allò que diu la Constitució". I la Constitució preveu la possibilitat de ser modificada per iniciativa de les Comunitats Autònomes.
És a dir, la Generalitat no pot fer una consulta sobre si els ciutadans catalans volen o no la independència però Espanya sí que haurà d'admetre constitucionalment una pregunta sobre si els ciutadans volen o no que el govern de la Generalitat comenci el procés per una modificació de la Constitució per assolir la independència de Catalunya.
I no és aquesta l'única via que s'obre. L’Estatut també reconeix als ajuntaments la possibilitat de convocar consultes sobre temes que siguin del seu àmbit municipal, a iniciativa popular, i la possibilitat d'impulsar una modificació de l'Estatut des dels municipis. És a dir, tornaríem a tenir la possibilitat de fer un referèndum amb un gir lingüístic perfectament legal, organitzat des dels ajuntaments de Catalunya per modificar l'Estatut i incloure-hi el dret d'autodeterminació.
Jurídicament el procés és possible i per tant és inqüestionable legalment. El Govern espanyol és qui finalment ha d'autoritzar o no la consulta. Cas que no autoritzés un referèndum perquè un poble decideixi què vol ser, posaria en evidència davant de la comunitat internacional, sobretot europea, la precària concepció de la democràcia que tenen els espanyols, que entenen Catalunya com una part indestriable del tot.
Un cop acabat aquest cicle, i després de constatar que avui parlar del dret de decidir d’una nació es pot fer des del rigor i el mètode, de forma acadèmicament i jurídicament impecables, ara la Plataforma centra els seus esforços en els preparatius de la reacció ciutadana davant de les solucions que tinguin els diferents fronts oberts: el finançament, la sentència sobre l’estatut i la llei de consultes populars via referèndum.
Elisenda Paluzie, Hèctor López Bofill i Alfons López Tena en seran els conferenciants
El recentment constituït nucli Penedès de la Plataforma pel Dret de Decidir, presentem un cicle de xerrades per donar a conèixer l’actualitat dels temes més punyents que es debaten en materia econòmica, política i social, i que poden tenir un major interès per a la ciutadania.
L’objectiu d'aquest cicle és obrir un diàleg directe amb la societat perquè hi hagi una veritable presa de posició argumentada i sòlida, que aclareixi els dubtes que pugui originar la importància del moment present, ens ajudi a situar-nos sobre en quin punt ens trobem i fixi què ens hi juguem de cara al futur.
Pensem que cal un darrer esforç per entendre on som i fer-nos respectar com a poble, ja que correm el perill que la dilatació d’aquestes qüestions en el temps i l’actual context de crisi, deixin en segon terme aquestes qüestions cabdals per al futur. És per aquest motiu que voldríem aconseguir la màxima mobilitzaciópossible de les persones del nostre àmbit geogràfic. Amb aquesta intenció el cicle de xerrades es compon de persones amb una reputada trajectòria professional que els precedeix i els avala, per a cada un dels temes, que comptaran amb un col·loqui final amb els assistents.
Aquest cicle és una oportunitat única de copsar la transcendència de les decisions que s’estan prenent avui al nostre país, que acabaran tenint una incidència directa en la nostra quotidianeïtat dels propers anys. El cicle es compon de tres xerrades que descrivim a continuació:
EL FINANÇAMENT A CATALUNYA
amb l'Elisenda Paluzie, el dijous 19-02-2009 a les 20 hores al Via Fora!
- Professora Titular d’Universitat, al Departament de Teoria Econòmica,
Universitat de Barcelona.
- Directora Executiva del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS).
- Autora de diferents publicacions en revistes internacionals i estatals.
- Ha realitzat nombroses presentacions a congressos, tallers i seminaris.
- Ha impartit diversos cursos a la Universitat Catalana d’Estiu i a la Universitat de Sarajevo.
- Traductora al català i castellà de diferents llibres d’economia.
- Promotora de Sobirania i Progrés.
DOTZE JUTGES CONTRA UN POBLE
Reflexions al voltant de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
de Catalunya
amb l'Hèctor López Bofill, el dimecres 25-02-2009 a les 20 hores al Via Fora!
- Doctor en Dret Constitucional i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
- Vicepresident executiu del Cercle d’Estudis Sobiranistes.
- Autor de nombrosos articles científics.
- Assaigs publicats: “La independència i la realitat”, “Democràcia cuirassada”.
- Assaigs publicats amb altres autors: “L’endemà de la Independència”, “No badis, Catalunya”, “Dogmàtica imparable”, “Montenegro Sí, Catalunya també”.
- Ha obtingut diferents premis literaris per alguns dels seus llibres de poesia i narrativa.
LLEI DE CONSULTES POPULARS
Aprofundiment de la democràcia i del dret de decidir
amb l'Alfons López Tena, el dijous 12-03-2009 a les 20 hores al Via Fora!
- Notari i ex-vocal del Consell General del Poder Judicial.
- President del Cercle d’Estudis Sobiranistes.
- Autor de nombroses publicacions conferències sobre temes jurídics i l’assaig “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democracia”.
Entrades
