Plataforma pel Dret de Decidir (nucli del Penedès)

Cataluña-Espanya

2009-09-25T13:22:00.008+02:00

La Plataforma pel a Dret de Decidir del Penedès, recomana que assistiu a la projecció de Cataluña-Espanya que el Cine Club Vilafranca ha programat.

Dissabte, 10 d'octubre
A les 19 a l'Auditori de VINSEUM
Preu: 3 euros. Consumició gratuïta per als socis de Cine Club Vilafranca

Cataluña-Espanya
Un repàs al fet català i la seva relació amb Espanya
Direcció: Isona Passola Guió: Isona Passola i Joan Dolç
Espanya, 2009. 77 minuts Projecció en format digital (DVD)

Prenent de referència la "Pelota vasca" de Julio Medem, la directora catalana Isona Passola busca testimonis que empenyin a la reflexió sobre el fet català i la seva relació amb Espanya. Els arguments són exposats per més de quaranta personalitats, entre les quals els polítics són minoria. Des de Toni Soler a Rubert de Ventós, passant per Albert Boadella, Luis Maria Ansón, Máximo, Ramon Tremosa o Agustí Colomines o Borja de Riquer.

Mes informació:
http://www.catalunyaespanyalapeli.cat/
http://baditri.blogspot.com/2009/04/cataluna-espanya-la-pellicula.html

Presentació del llibre "Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya"

2009-05-19T10:00:00.009+02:00

La PDD - Nucli Penedès es complau a convidar-vos a la presentació del llibre "Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya" del catedràtic d'economia Jacint Ros i Hombravella, que tindrà lloc al Via Fora! Vilafranca el proper dijous 28 de maig a les 20h del vespre.

En el llibre s'hi desgranen els motius pels quals a Catalunya li aniria més bé si es desfés dels lligams polítics amb l’Estat espanyol. Ros Hombravella assegura que Catalunya ja estaria preparada per ser un estat el 2014.

Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934) es llicencià en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Fou ajudant d'economia política (1957-1959) i de política econòmica (1959-1963) dels professors J. L. Sureda i Fabià Estapé a la Universitat de Barcelona. També exercí com a professor contractat d'economia a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (1964-1966); com a professor associat de Teoria econòmica a la Universitat Complutense de Madrid (1966-1968) i encarregat de la càtedra de Política econòmica a la Universitat de València (1969-1972).

Després fou catedràtic del Departament d'estructura i política econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1985) i Catedràtic de Política econòmica del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (1985-2000). L'octubre de 2000 va ser nomenat Síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, càrrec que exercí fins el 2007. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Jacint Ros Hombravella és també notícia aquest maig per donar suport a la creació de l'associació independentista Sobirania i Justícia que avui 19 de maig es presenta a l'Ateneu Barcelonès. L'asasociació té la voluntat d'impulsar el sobiranisme en la societat amb la idea d'obrir un procés polític que culmini en la independència de Catalunya. És presidida per l'ex-conseller de Justícia i membre del Consell Consultiu, Agustí Bassols, recolzada per l'ex-conseller de Cultura Max Cahner i l'ex-conseller d'Agricultura i degà del Col·legi d'Enginyers Industrials, Joan Vallvé (eurodiputat de CiU des que Ignasi Guardans va dimitir) i és avalada per vuit-centes adhesions. En la presentació de l'Ateneu Barcelonès hi participaran, també, l'economista Jacint Ros Hombravella, l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho i l'actriu Carme Sansa.

Els portaveus de Sobirania i Justícia diuen que no volen pas competir amb les altres plataformes sobiranistes, sinó complementar-les. Més precisament, Bassols creu que per a convèncer 'els dos milions de persones que encara no són independentistes' calen moltes plataformes com aquestes. També considera que la capacitat d'actuació de SiJ és limitada i que, per tant, centrarà la seva activitat a la ciutat de Barcelona i la rodalia.

La PDD-Penedès dóna suport a la Iniciativa Legislativa Popular pel Referèndum d'Autodeterminació

2009-04-25T12:22:00.013+02:00

En base a la nova Llei de Consultes Populars aprovada pel Parlament de Catalunya que contempla el Nou Estatut, Catalunya Estat Lliure i el col·lectiu 10mil a Brussel·les han iniciat una Iniciativa Legislativa Popular per tal que el Parlament de Catalunya tiri endavant un Referèndum d'Autodeterminació.

La ILP entrarà al Parlament el proper 6 de maig, posteriorment, la mesa del Parlament l'haurà d'acceptar. En el moment que això passi començarà la recollida de signatures que marca la llei, que són 50.000.

Un cop aconseguides les 50.000 signatures, la llei entraria al parlament per a ser debatuda i, si s'aprova, es convocarà el referèndum.

Hi ha moltes maneres de participar en aquesta iniciativa (recollida de signatures, fedataris-voluntaris per donar fe de les firmes, etc) i la PDD Penedès anima a tots i totes les penedesenques a assistir a la reunió de presentació de la ILP al Via Fora! de Vilafranca el proper dimecres 29 a partir de 2/4 de 9 del vespre. L'objectiu d'aquesta reunió és començar a teixir una xarxa sòlida a fi que es pugui garantir la recollida de signatures a tots els pobles de les nostres comarques.

Més informació:

Ubicació Via Fora! Vilafranca

Nota de premsa - La Plataforma pel Dret de Decidir- Penedès valora satisfactòriament el cicle de xerrades

2009-03-28T11:18:00.008+01:00

El nucli Penedès de la Plataforma pel Dret de Decidir, que es va presentar públicament a finals de gener, valora molt positivament el cicle de tres xerrades que s’han realitzat durant aquests mesos de febrer i març al Via Fora! de Vilafranca del Penedès. L’objectiu del cicle era fer pedagogia sobre la situació real dels tres fronts que aquest país té oberts i pendents de resoldre: el finançament, la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol sobre l’Estatut i la Llei de consultes populars via referèndum.

La primera de les xerrades es va fer el 12 de febrer sota el títol de “El finançament a Catalunya” va anar a càrrec de la professora de la Universitat de Barcelona i degana de la Facultat d'Economia i Empresa, Elisenda Paluzie. La professora Paluzie va demostrar un gran coneixement del finançament que incorpora l’Estatut. L'exposició va ser acadèmicament impecable i d'una solidesa argumental irrefutable.

Va facilitar dades comparatives de les diferents comunitats autònomes que van evidenciar l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans. L’estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005 suposava un canvi de model però les retallades posteriors el van deixar només en un augment del percentatge d'impostos recaptats directament seguint fixant l’Estat Espanyol les condicions del repartiment posterior.

L'Elisenda Paluzie calculava el dèficit fiscal previst per al 2009 en uns 21.000 milions d'euros. Això és el que paga Catalunya i que no torna. Ja va apuntar a la conferència que la xifra que s’especulava d’aportació estatal era d’uns 1.400 milions, xifra clarament insuficient per eixugar el dèficit ni per assolir l’ordinalitat.

La segona de les xerrades amb el títol “Dotze jutges contra un poble” va tractar sobre la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol i la va protagonitzar el 25 de febrer el jurista i escriptor Hèctor López Bofill, que és professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. López Bofill creu que Espanya demostra molt poca qualitat democràtica quan amb un estatut retallat fins a la mínima expressió per les Corts generals, aprovat en referèndum pel poble català, li cauen al damunt set recursos d'inconstitucionalitat.

Per a aquest professor de Dret, el Tribunal Constitucional pot fer una sentència interpretativa o una retallada d'articles sencers. Davant de qualsevol d'aquestes estratègies, cal una reacció en defensa de la democràcia, per dignitat nacional. Aquest procés està posant en evidència les limitacions democràtiques d'Espanya i aboquen cada cop més gent a l'independentisme, sobretot si el TC qüestiona el deure de saber català o els símbols nacionals, com ja ha transcendit.

El 12 de març es va dur a terme la darrera de les xerrades, a càrrec de l'Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, notari en excedència de Barcelona i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes. En López Tena va parlar-nos de la llei de consultes populars via referèndum, una llei d'aquelles que està tenint una tramitació lentíssima i que ha d'anar superant els obstacles que sembla trobar dins el mateix govern tripartit que la promou.

L'Estatut de Catalunya inclou el dret a fer consultes sobre qüestions que siguin del seu àmbit de decisió. I aquest article no ha estat recorregut ni ho podrà ser perquè ja ha vençut el termini per fer-ho. Catalunya pot fer servir el dret de decidir sobre la nació espanyola perquè en la tramitació de l’estatut a Madrid es va afegir
l’expressió "d'acord amb allò que diu la Constitució". I la Constitució preveu la possibilitat de ser modificada per iniciativa de les Comunitats Autònomes.

És a dir, la Generalitat no pot fer una consulta sobre si els ciutadans catalans volen o no la independència però Espanya sí que haurà d'admetre constitucionalment una pregunta sobre si els ciutadans volen o no que el govern de la Generalitat comenci el procés per una modificació de la Constitució per assolir la independència de Catalunya.

I no és aquesta l'única via que s'obre. L’Estatut també reconeix als ajuntaments la possibilitat de convocar consultes sobre temes que siguin del seu àmbit municipal, a iniciativa popular, i la possibilitat d'impulsar una modificació de l'Estatut des dels municipis. És a dir, tornaríem a tenir la possibilitat de fer un referèndum amb un gir lingüístic perfectament legal, organitzat des dels ajuntaments de Catalunya per modificar l'Estatut i incloure-hi el dret d'autodeterminació.

Jurídicament el procés és possible i per tant és inqüestionable legalment. El Govern espanyol és qui finalment ha d'autoritzar o no la consulta. Cas que no autoritzés un referèndum perquè un poble decideixi què vol ser, posaria en evidència davant de la comunitat internacional, sobretot europea, la precària concepció de la democràcia que tenen els espanyols, que entenen Catalunya com una part indestriable del tot.

Un cop acabat aquest cicle, i després de constatar que avui parlar del dret de decidir d’una nació es pot fer des del rigor i el mètode, de forma acadèmicament i jurídicament impecables, ara la Plataforma centra els seus esforços en els preparatius de la reacció ciutadana davant de les solucions que tinguin els diferents fronts oberts: el finançament, la sentència sobre l’estatut i la llei de consultes populars via referèndum.

Cicle de Xerrades Pel Dret de Decidir

2009-02-14T20:43:00.004+01:00

Elisenda Paluzie, Hèctor López Bofill i Alfons López Tena en seran els conferenciants

El recentment constituït nucli Penedès de la Plataforma pel Dret de Decidir, presentem un cicle de xerrades per donar a conèixer l’actualitat dels temes més punyents que es debaten en materia econòmica, política i social, i que poden tenir un major interès per a la ciutadania.

L’objectiu d'aquest cicle és obrir un diàleg directe amb la societat perquè hi hagi una veritable presa de posició argumentada i sòlida, que aclareixi els dubtes que pugui originar la importància del moment present, ens ajudi a situar-nos sobre en quin punt ens trobem i fixi què ens hi juguem de cara al futur.

Pensem que cal un darrer esforç per entendre on som i fer-nos respectar com a poble, ja que correm el perill que la dilatació d’aquestes qüestions en el temps i l’actual context de crisi, deixin en segon terme aquestes qüestions cabdals per al futur. És per aquest motiu que voldríem aconseguir la màxima mobilització possible de les persones del nostre àmbit geogràfic. Amb aquesta intenció el cicle de xerrades es compon de persones amb una reputada trajectòria professional que els precedeix i els avala, per a cada un dels temes, que comptaran amb un col·loqui final amb els assistents.

Aquest cicle és una oportunitat única de copsar la transcendència de les decisions que s’estan prenent avui al nostre país, que acabaran tenint una incidència directa en la nostra quotidianeïtat dels propers anys. El cicle es compon de tres xerrades que descrivim a continuació:

EL FINANÇAMENT A CATALUNYA

amb l'Elisenda Paluzie, el dijous 19-02-2009 a les 20 hores al Via Fora!

- Professora Titular d’Universitat, al Departament de Teoria Econòmica,

Universitat de Barcelona.

- Directora Executiva del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS).

- Autora de diferents publicacions en revistes internacionals i estatals.

- Ha realitzat nombroses presentacions a congressos, tallers i seminaris.

- Ha impartit diversos cursos a la Universitat Catalana d’Estiu i a la Universitat de Sarajevo.

- Traductora al català i castellà de diferents llibres d’economia.

- Promotora de Sobirania i Progrés.

DOTZE JUTGES CONTRA UN POBLE

Reflexions al voltant de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut

de Catalunya

amb l'Hèctor López Bofill, el dimecres 25-02-2009 a les 20 hores al Via Fora!

- Doctor en Dret Constitucional i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

- Vicepresident executiu del Cercle d’Estudis Sobiranistes.

- Autor de nombrosos articles científics.

- Assaigs publicats: “La independència i la realitat”, “Democràcia cuirassada”.

- Assaigs publicats amb altres autors: “L’endemà de la Independència”, “No badis, Catalunya”, “Dogmàtica imparable”, “Montenegro Sí, Catalunya també”.

- Ha obtingut diferents premis literaris per alguns dels seus llibres de poesia i narrativa.

LLEI DE CONSULTES POPULARS

Aprofundiment de la democràcia i del dret de decidir

amb l'Alfons López Tena, el dijous 12-03-2009 a les 20 hores al Via Fora!

- Notari i ex-vocal del Consell General del Poder Judicial.

- President del Cercle d’Estudis Sobiranistes.

- Autor de nombroses publicacions conferències sobre temes jurídics i l’assaig “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democracia”.

Presentació PDD-Penedès

2009-01-31T15:22:00.008+01:00

Presentació del nucli del Penedès de la Plataforma pel Dret de Decidir

27 de gener del 2009

La Plataforma pel Dret de Decidir

La Plataforma inicià la seva activitat amb la manifestació del 18 de febrer del 2006 amb el lema de “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Aquest va ser el punt de partida de la seva tasca i que va tenir continuïtat amb la convocatòria de l’1 de desembre del 2007 amb la manifestació sobre les infraestructures.

L’objectiu de la plataforma és treballar des de la societat civil, de forma ideològicament transversal, per assolir el reconeixement del dret de decidir que té qualsevol poble i ha de poder exercir en relació a totes les qüestions que l’afecten. Als Països Catalans, el dret de decidir té el seu màxim exponent en el dret de decidir la seva autodeterminació com a poble, de forma sobirana i lliure.

Properament, i amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol en relació a l’estatut d’autonomia català, està previst fer una convocatòria sobre la que s’informarà roperament i que consistirà primer en una convocatòria a nivell local immediatament després d’aparèixer la notícia i posteriorment una convocatòria de manifestació multitudinària.

El nucli del Penedès

La raó de ser del nucli del Penedès no és altre que recollir els objectius de la Plataforma pel Dret de Decidir i treballar-los des del territori del Penedès, en el que ha de ser la futura vegueria del Penedès, que engloba les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf i L’Anoia. Si bé de moment ja tenim al si del nucli persones provinents de diversos municipis de l’Alt i Baix Penedès, és objectiu del nucli ampliar-ho a les comarques del Garraf i L’Anoia.

L’activitat del nucli penedesenc es va iniciar a partir del grup de persones que va col·laborar amb la recollida de firmes, organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir, en motiu de les eleccions del 9 de març del 2008.

Per acomplir els nostres objectius pel 2009 hem estructurat de moment 3 comissions de treball, la primera treballa les activitats públiques i la difusió del dret de decidir, la segona treballa la iniciativa dels regidors pel dret de decidir (decidim.cat) i la darrera treballa l’organització interna del nucli per fer possible la dinàmica de treball que ens porti a acomplir els nostres objectius.

Línies d’actuació pel 2009 del nucli del Penedès

-Comissió d’activitats i difusió

L’objectiu de la Comissió d’activitats de la Plataforma pel Dret de Decidir, nucli del Penedès, és la màxima mobilització possible de les persones del nostre àmbit geogràfic. Ho volem fer des de la convicció sincera, des de la força de les idees i des de la contundència dels arguments.

És per això que hem programat un Cicle de Xerrades, per donar a conèixer l’actualitat dels temes que es debaten en matèria econòmica, política i social. Volem obrir un diàleg directe amb la societat perquè hi hagi una veritable presa de posició que aclareixi els dubtes que hi pugui haver sobre quina és la importància del moment present, en quin punt ens trobem i què ens hi juguen de cara al futur. Pensem que cal un darrer esforç per entendre on som i fer-nos respectar com a poble.

Amb aquesta intenció hem convidat a persones amb una gran trajectòria professional i al servei del país. Les xerrades seran sobre finançament, la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol i la llei de consultes populars. El lloc on es duran a terme és el restaurant Via Fora! de Vilafranca, a les 8 del vespre.

Més endavant, a mesura que es vagin acostant les dates, farem una presentació del cicle on ampliarem la informació sobre cadascuna de les xerrades.

La programació és la següent:

Finançament, amb l'Elisenda Paluzie, el 19-02-2009
- Professora Titular d’Universitat, al Departament de Teoria Econòmica,
Universitat de Barcelona.
- Directora Executiva del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques
Socials (CAEPS).
- Autora de diferents publicacions.

Sentència Tribunal Constitucional Espanyol, amb l'Hèctor López Bofill, el 25-02-2009
- Doctor en Dret Constitucional i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
- Vicepresident executiu del Cercle d’Estudis Sobiranistes.
- Autor de diferents llibres i articles científics, com Montenegro sí, Catalunya també.

Llei de Consultes Populars, amb l'Alfons López Tena, el 12-03-2009
- Notari.
- President del Cercle d’Estudis Sobiranistes.
- Autos de nombroses publicacions, conferències i l’assaig Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia.

La Plataforma pel Dret de Decidir i en concret la Comissió d'Activitats, és un espai obert a tothom que vulgui col·laborar i/o participar.

-Comissió dels regidors pel dret de decidir (plataforma Decidim.cat)
Decidim.cat és una plataforma de càrrecs electes locals que es va constituir el passat mes de novembre i va tenir la seva posada de llarg en una trobada el 30 de novembre del 2008. Aquesta plataforma no és res més que l’evolució del manifest Decidim! que van impulsar una seixantena d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores a finals del 2007, amb la voluntat de treballar, més enllà de les problemàtiques diverses i immediates que existeixen als municipis, ciutats i pobles, per a què el poble català tingui el dret de decidir de forma plena.

Creiem que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé 30 anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’estat espanyol han quedat prou paleses davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure
exercici del dret de decidir. Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar – nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper-, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret de decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.

Els electes locals no son res més que els dipositaris de la sobirania popular. Han estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenen l’obligació de fer ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania. Dins Decidim.cat hi ha a hores d’ara prop de 1.200 càrrecs electes, amb un total d’alcaldes de 145 i 870 regidors de totes les comarques del Principat, i alguns altres de la resta dels Països Catalans, sobretot de CIU, ERC i de l’Entesa pel Progrés Municipal (EPM) i de ICV-EUiA, però també del PSC i la CUP. Això creiem que és el més important, que és una plataforma transversal, on fa més d’un any treballen transversalment regidors i regidores de diferents sensibilitats polítiques, prou flexible per què tothom s’hi pugui sentir còmode, per tal de poder arribar a convocar consultes populars, quan es cregui oportú.

A més, amb la constitució com a plataforma, s’ha aconseguit que Decidim.cat tingui veu pròpia, per posicionar-se sobre qualsevol qüestió d’actualitat, per treballar de forma proactiva i per recolzar aquelles iniciatives que des de la societat civil i entitats sorgeixin. Com a hores d’ara, està donant suport a la iniciativa dels “10.000 a Brusel·les”, que preténportar 10.000 catalans i catalanes a Brusel·les el proper 7 de març, per reclamar el dret a l’autodeterminació (www.deumil.cat).

L’objectiu final de Decidim.cat no és altre que promoure consultes populars als ajuntaments de Catalunya en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur, deixant a voluntat de cada ajuntament la decisió d’articular una consulta però obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu i contribuir a generar un clima d’opinió fvorable al dret de decidir al si el poble català.

Per a més informació podeu accedir al grup que hem creat al Facebook.
Per contactar amb nosaltres ho podeu fer a l’adreça: pdd-penedes@josoc.cat
Gràcies per la vostra col·laboració,
Plataforma pel Dret de Decidir (nucli del Penedès)
Vilafranca del Penedès, 27 de gener del 2009

Dues intervencions més

2009-01-25T18:24:00.004+01:00

Deixem aquí les intervencions de la Mònica Hill i d'en Pep Quelart a la reunió del 18 de desembre de 2008. La Mònica Hill, presidenta de PDD-Penedès, ens parla de la PDD en clau penedesenca, el rol que pot representar la organització a nivell local, i els objectius bàsics que de moment s'han traçat. En Pep Quelart, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Vilafranca, i membre de la Plataforma Decidim!, ens explica què és aquesta nova plataforma nacional de regidors i càrrecs electes, i quina feina podem desenvolupar des de la PDD-Penedès que resulti sinèrgica entre ambdues organitzacions.

La PDD, radicalitat democràtica

2009-01-11T12:32:00.003+01:00

El dijous 18 de desembre vam convidar en Gerard Fernàndez, membre de la PDD nacional, per tal que ens expliqués en què consisteix la plataforma, a qui representa, i quins objectius persegueix.

En el següent vídeo apareix la seva intervenció, on descriu la PDD com a iniciativa de la societat civil catalana que pretén coordinar els àmbits econòmic, polític i social del país per tal d'avançar escenaris polítics de radicalitat democràtica. Entre aquests escenaris, el referèndum d'Autodeterminació. Es tracta, afirma, d'una experiència inèdita a nivell europeu. Vegeu-lo, és interessant:

Re-trobada

2009-01-11T12:08:00.007+01:00

El dijous 18 de desembre vàrem convocar una trobada per visua-litzar el suport al projecte de creació de la PDD-Penedès. Calia comprovar si la flama continua- va cremant, si l'interès encara era present, i tenia sentit engegar i desplegar un projecte tant ampli i complex.

Van assistir-hi 35 persones. Alguns assistents van acudir a títol individual, altres com a representants d'entitats penedesenques, i finalment també hi havia representants de partits polítics locals. Un èxit rotund, garantia que el camí estava traçat i calia tirar endavant.

D'on venim

2009-01-11T11:25:00.003+01:00

Diuen que els nadons, abans de néixer, ja tenen vida pròpia, escolten, juguen, desitgen, estimen... La PDD-Penedès també. Iniciem aquest bloc prematurament, tres setmanes abans del part, per mostrar què hem fet fins ara i cap a on ens dirigim.

L'orígen de tot plegat es remunta al febrer de 2008, quan un grup de penedesencs i penedesenques vam sumar-nos a la campanya Decideixo Decidir, de la Plataforma pel dret de Decidir, que preparava una recollida de signatures el dia de les eleccions espanyoles, el 9 de març. Les signatures demanàven que el parlament tramités una llei de referèndums que permetés un referèndum d'Autodeterminació.

El resultat de la campanya, a nivell penedesenc, va resultar un fracàs en quan al nombre de signatures recollides, degut al ràpid desallotjament policial de totes les taules que es van organitzar. Es confiscà una càmera fotogràfica, que encara ara roman retinguda als jutjats de Vilafranca. La campanya, però, va aconseguir aplegar i coordinar una quarentena de voluntaris, i va obtenir el suport directe de tres partits polítics: CiU, ERC i CUP. Tothom va tenir clar que allò no s'acabava allí, i es va decidir prosseguir amb la campanya de recollida de signatures en les setmanes posteriors.

Mesos més tard, fruit del bon ambient creat, de l'empenta de tirar endavant, i de la seguretat que aquesta era la única via per solucionar els problemes de la nostra nació, vam decidir formalitzar la PDD-Penedès i obrir-la a tots els sectors que hi poguésin estar interessats.

El dijous 18 de desembre es va realitzar una re-trobada a l'Escorxador. En el proper post en parlarem.